Les habilitats lingüístiques es
classifiquen en funció de dos factors:
- Segons el paper que
tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor)
tenim les habilitats receptives (escoltar i llegir) i
les habilitats productives (parlar i escriure).
- Segons el canal
que s’utilitza en el procés de comunicació. Les habilitats orals
(parlar i escoltar) i les habilitats escrites (escriure i
llegir).
En funció que el missatge
codificat s’utilitza el suport de les ones acústiques o que es vehicule amb les
lletres impreses o manuscrites.
En
la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per
aconseguir un mateix objectiu. És
per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats
lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i
irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.
El discurs
oral com a estil o mode lingüístic sol ser:
- Col·loquial,
informal.
- Més subjectiu.
- Redundant i obert.
- Sintaxi simple,
plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…
- Lèxic més general
i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.
El discurs oral com a situació
de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot
respondre al següent esquema:
Canal auditiu.
|
|
Percepció successiva dels diversos signes.
|
|
Comunicació espontània.
|
L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat
a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeta.
|
Comunicació immediata en el temps i en l’espai.
|
L’oral és més ràpid i àgil.
|
Comunicació efímera.
|
Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant).
|
Utilitza molt els codis no verbals.
|
fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.
|
Hi ha interacció durant l’emissió del text.
|
Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el
seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els
interlocutors.
|
El context extralingüístic té un paper molt
important.
|
L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deïxi, etc.
|
LA COMPRENSIÓ ORAL: Escoltar
Cal
advertir, però, que ben sovint, alguns textos utilitzen habilitats distintes de
les que els pertocarien a priori. A més a més, les característiques del discurs
oral i les de l'escrit es barregen segons els diferents tipus de comunicació,
és a dir, s’utilitzen habilitats
lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem.
Escoltar
és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés
cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat
oralment.
Escoltem amb
uns objectius determinats, com són obtenir informació, rebre una resposta
o entendre quelcom, i amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema,
estil, tipus de llenguatge).
Si
hi ha presència física, escoltar permet la retroalimentació
o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor
sol ser constant. Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials, com els sorolls, olors,
aparença visual, etc., que ens donen informació per interpretar el text.
A
més a més, existeixen tota una sèrie de convencions
socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si
volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar
comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no
verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc.
MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL
Són
les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar
comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:
- Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica
(sons, paraules , expressions, combinacions vàlides …).
- Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions,
idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra
competència i els nostres interessos.
- Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir,
dotar de significat incoherència tots els elements que hem reconegut i
seleccionat prèviament.
- Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient
(paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del
discurs, del contingut, etc.
- Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem
la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat
d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a
comprendre el significat global del discurs.
- Retenir determinats elements del discurs que el receptor
considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres
fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la
memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més
rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la
memòria a llarg termini.
Per
posar en pràctica aquestes microhabilitats és necessària una certa competència lingüística que permeta reconèixer,
seleccionar i interpretar els diversos enunciats lingüístics. Una
vegada assolida la competència lingüística, diguem-ne bàsica, la
comprensió de textos orals més complexos, més elaborats, estarà en funció del
nivell d’aquesta competència en cada individu. A més hem de considerar
que aquestes microhabilitats no treballen en cap ordre determinat, sinó
que interactuen entre si i alhora, a diversos nivells del discurs(sons,
paraules, frases, idees, estructura, etc.).
DIDÀCTICA DE LA COMPRENSIÓ ORAL
Una
sèrie d’orientacions didàctiques que ens ajudaran a fer realment efectius els
exercicis proposats:
- L’aprenent
necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per
això que els exercicis proposats haurien de ser
freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i
intensius (desenvolupar microhabilitats específiques, aspectes
concrets de la comprensió).
- Cal
posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de
l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga
correctament l’exercici, com que s’adone dels malentesos i que els
corregesca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el
text per centrar-se en allò que no s’ha entès bé, que no sumar el nombre
d’errors.
- El material
utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i
exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i
tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el
material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de
llenguatges.
- Els exercicis de
comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara
que l’alumnat tinga una raó per escoltar
(interés,expectativa), que formule d’alguna manera visible i
observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de
poder comentar, millorar i avaluar, que puga escoltar més d’una
vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia,
significat, entonació, etc).
En posar en pràctica els
exercicis de comprensió caldria seguir els passos següents:
- Introduir el tema abans, a fi de motivar-lo.
- Presentar de forma correcta i clara la tasca que s’ha
d'efectuar.
- Escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades.
- Realitzar la tasca demanada individualment.
- Comparar les respostes per parelles, en petit grup o amb
tota la classe.
- Verificar les respostes correctes escoltant de nou el
discurs oral.
- Aturant-se en els punts importants.
Exercicis
mnemotècnics
Desenvolupen la capacitat
d’atenció i retenció, a més de la comprensió. Per exemple, les endevinalles, la
literatura popular (faules, cançons, auques), jocs com el telèfon (transmetre
informació entre l’alumnat i veure com es va perdent), exercicis de retenció
del màxim nombre de dades en una exposició.
Escoltar i produir
El
resultat de la comprensió d’un text oral es pot plasmar en un dibuix, en un
gràfic, en qualsevol cosa. El text oral actua d’una instrucció per produir
qualsevol tipus de text, no necessàriament lingüístic
Escoltar i transferir informació
L’alumnat, després d’escoltar el
text oral, ompli, completa graelles, textos, etc., sobre una biografia, un tema
polèmic, una explicació tècnica, i més.
Escollir opcions
Especialment recomanat per als
textos descriptius. A partir d’un text oral l’alumnat tria l’opció amb què es
correspon (personatges, paisatges, objectes,...)
Identificar errors
Consisteix a descobrir les
mentides o els errors, avisats prèviament, que hi ha en un discurs oral.
Aprenentatge cooperatiu
Enfocament metodològic
nord-americà, influenciat per les tècniques de dinàmica de grups i la
psicologia humanista. Es tracta d’exercicis encaminats a desenvolupar les
diverses habilitats necessàries per poder treballar en grup: dialogar,
conversar, escoltar els altres, llegir en veu alta, prendre apunts, etc.
Hem de pensar en els recursos
tecnològics de què disposem i en llur potencialitat. En aquest sentit, cal
fer esment especial al magnetòfon, vídeo, mòbil, càmera web, etc. Permeten
introduir a classe modalitats dialectals diferents i registres diversos,
permeten treballar aïlladament les diverses microhabilitats o procediments de
la comprensió oral.
Decàleg de l'oient perfecte
- Adoptar
una actitud activa. Tenir curiositat.
- Mirar l’orador.
- Ser objectiu. Escoltar
el que diu una persona distinta de nosaltres.
- Connectar amb l’onda
de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.
-Descobrir la idea
principal.
- Descobrir la idea i
el propòsit de l’orador.
- Valorar el missatge
escoltat.
- Valorar la
intervenció de l’orador.
- Reaccionar al
missatge.
- Parlar quan haja
acabat l’orador.
AVALUACIÓ DE LA COMPRESIÓ ORAL
D’una
banda, és necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar
les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. De l’altra,
també cal mesurar els progressos de comprensió que fa l’alumnat durant el
curs.
L'EXPRESSIÓ ORAL
