Les Habilitats Lingüístiques

Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:

• Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim les habilitats receptives (escoltar i llegir) i les habilitats productives (parlar i escriure).
• Segons el canal que s’utilitza en el procés de comunicació. Les habilitats orals (parlar i escoltar) i les habilitats escrites (escriure i llegir).

En funció que el missatge codificat s’utilitza el suport de les ones acústiques o que es vehicule amb les lletres impreses o manuscrites.

En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu.  És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

El discurs oral com a estil o mode lingüístic sol ser:

• Col·loquial, informal.
• Més subjectiu.
• Redundant i obert.
• Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…
• Lèxic més general i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

Canal auditiu.
Percepció successiva dels diversos signes.
Comunicació espontània.	L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeta.
Comunicació immediata en el temps i en l’espai.	L’oral és més ràpid i àgil.
Comunicació efímera.	Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant).
Utilitza molt els codis no verbals.	fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.
El context extralingüístic té un paper molt important.	L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deïxi, etc.

LA COMPRENSIÓ ORAL: Escoltar

Cal advertir, però, que ben sovint, alguns textos utilitzen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori. A més a més, les característiques del discurs oral i les de l'escrit es barregen segons els diferents tipus de comunicació, és a dir, s’utilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem.

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

Escoltem amb uns objectius determinats, com són obtenir informació, rebre una resposta o entendre quelcom, i amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge).

Si hi ha presència física, escoltar permet la retroalimentació o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant. Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials, com els sorolls, olors, aparença visual, etc., que ens donen informació per interpretar el text.

A més a més, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc.

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

• Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules , expressions, combinacions vàlides …).
• Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.
• Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat incoherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.
• Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.
• Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.
• Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.

Per posar en pràctica aquestes microhabilitats és necessària una certa competència lingüística que permeta reconèixer, seleccionar i interpretar els diversos enunciats lingüístics. Una vegada assolida la competència lingüística, diguem-ne bàsica, la comprensió de textos orals més complexos, més elaborats, estarà en funció del nivell d’aquesta competència en cada individu. A més hem de considerar que aquestes microhabilitats no treballen en cap ordre determinat, sinó que interactuen entre si i alhora, a diversos nivells del discurs(sons, paraules, frases, idees, estructura, etc.).

DIDÀCTICA DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Una sèrie d’orientacions didàctiques que ens ajudaran a fer realment efectius els exercicis proposats:

• L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats específiques, aspectes concrets de la comprensió).
• Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com que s’adone dels malentesos i que els corregesca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entès bé, que no sumar el nombre d’errors.
• El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.
• Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat tinga una raó per escoltar (interés,expectativa), que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc).

En posar en pràctica els exercicis de comprensió caldria seguir els passos següents:

1. Introduir el tema abans, a fi de motivar-lo.
2. Presentar de forma correcta i clara la tasca que s’ha d'efectuar.
3. Escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades.
4. Realitzar la tasca demanada individualment.
5. Comparar les respostes per parelles, en petit grup o amb tota la classe.
6. Verificar les respostes correctes escoltant de nou el discurs oral.
7. Aturant-se en els punts importants.

Exercicis mnemotècnics 

Desenvolupen la capacitat d’atenció i retenció, a més de la comprensió. Per exemple, les endevinalles, la literatura popular (faules, cançons, auques), jocs com el telèfon (transmetre informació entre l’alumnat i veure com es va perdent), exercicis de retenció del màxim nombre de dades en una exposició.

Escoltar i produir

El resultat de la comprensió d’un text oral es pot plasmar en un dibuix, en un gràfic, en qualsevol cosa. El text oral actua d’una instrucció per produir qualsevol tipus de text, no necessàriament lingüístic

Escoltar i transferir informació

L’alumnat, després d’escoltar el text oral, ompli, completa graelles, textos, etc., sobre una biografia, un tema polèmic, una explicació tècnica, i més.

Escollir opcions

Especialment recomanat per als textos descriptius. A partir d’un text oral l’alumnat tria l’opció amb què es correspon (personatges, paisatges, objectes,...)

Identificar errors

Consisteix a descobrir les mentides o els errors, avisats prèviament, que hi ha en un discurs oral.

Aprenentatge cooperatiu

Enfocament metodològic nord-americà, influenciat per les tècniques de dinàmica de grups i la psicologia humanista. Es tracta d’exercicis encaminats a desenvolupar les diverses habilitats necessàries per poder treballar en grup: dialogar, conversar, escoltar els altres, llegir en veu alta, prendre apunts, etc.

Hem de pensar en els recursos tecnològics de què disposem i en llur potencialitat. En aquest sentit, cal fer esment especial al magnetòfon, vídeo, mòbil, càmera web, etc. Permeten introduir a classe modalitats dialectals diferents i registres diversos, permeten treballar aïlladament les diverses microhabilitats o procediments de la comprensió oral.

Decàleg de l'oient perfecte

- Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.

- Mirar l’orador.

- Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.

- Connectar amb l’onda de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.

-Descobrir la idea principal.

- Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.

- Valorar el missatge escoltat.

- Valorar la intervenció de l’orador.

- Reaccionar al missatge.

- Parlar quan haja acabat l’orador.

AVALUACIÓ DE LA COMPRESIÓ ORAL

D’una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. De l’altra, també cal mesurar els progressos de comprensió que fa l’alumnat durant el curs.


L'EXPRESSIÓ ORAL

Dominar l’habilitat de l’expressió oral és ser capaç de produir missatges ben formulats i adequats a qualsevol situació de comunicació. Amb adequació, coherència i cohesió.

Segons les necessitats de comunicació J.Badia i altres distingeixen entre tres tipus de textos orals:

Altres autors parlen, des d'un punt de vista més tècnic, de dos tipus de textos orals:

Segons Cassany, Luna i Sanz els tipus de comunicació han de progressar en l'espai de classe dedicat a l'expressió oral. Cal posar més èmfasi, en els nivells més baixos, els discursos plurigestionats i, a mesura s’avança, hi ha que posar situacions més complexes i especials, com les singulars.

MICROHABILITATS DE L'EXPRESSIÓ ORAL

Planificar el discurs

1. Analitzar la situació per preparar la intervenció.
2. Usar suports escrits per preparar la intervenció.
3. Anticipar i preparar el tema.
4. Anticipar i preparar la interacció.

Conduir el discurs

• Conduir el tema
• Buscar temes adequats per a cada situació.
• Iniciar o proposar un tema.
• Desenvolupar el tema.
• Donar per acabat un tema de conversa.
• Conduir la conversa cap a un tema nou.
• Desviar o eludir  un tema de conversa.
• Relacionar un tema nou amb un de vell.
• Saber obrir i tancar un discurs oral.

• Conduir la interacció

• Manifestar que es vol intervenir.
• Escollir el moment adequat per intervenir.
• Utilitzar eficaçment el torn de parla:
• Aprofitar el temps per dir tot el que calgui
• Cenyir-se a les convencions del tipus de discurs
• Marcar el començament i el final del torn de parla.
• Reconèixer quan un interlocutor demana la paraula.
• Cedir el torn de parla a un interlocutor en el moment adequat.

Negociar el significat

• Adaptar el grau d' especificació del text.
• Avaluar la comprensió de l'interlocutor.
• Usar circumloquis per suplir buits lèxics

Produir el text

• Facilitar la producció
• Simplificar l'estructura de la frase.
• Elidir totes les paraules irrellevants.
• Usar frases fetes i fórmules de les rutines.
• Usar mots crossa, pauses i repeticions.
• Compensar la producció
• Autocorregir-se.
• Precisar i polir el significat del que es vol dir.
• Repetir i resumir les idees importants.
• Reformular el que s'ha dit.
• Corregir la producció
• Articular amb claredat els sons del discurs.
• Aplicar les regles gramaticals de la llengua (normativa).

Aspectes no verbals

• Controlar la veu: impostació, volum, matisos, to.
• Usar codis no-verbals adequats: gestos i moviments.
• Controlar la mirada: adreçar-la als interlocutors.

DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ ORAL

1. Cal donar a l’expressió oral la importància que es mereix dins l’aula. S’ha de tenir una actitud positiva cap a l’aprenentatge i prendre’n consciència de la rellevància.
2. El professorat ha de saber que l’aprenentatge de l’expressió oral és un procés lent que dóna resultats a mitjà i llarg termini.
3. Perquè el treball de d’expressió oral siga complet cal donar la mateixa importància a la correcció i a la fluïdesa verbal. Ambdues són necessàries per a assolir una bona competència comunicativa.
4. És habitual i inevitable que es trenque l’ordre de la classe. L’aula ha de ser un lloc que propicie els intercanvis comunicatius necessaris per a un adequat ensenyament-aprenentatge.
5. El professorat haurà de tenir en compte la seriositat de l’ensenyament-aprenentatge de l’expressió i de la comprensió oral, per a la qual cosa haurà de donar a les activitats la categoria d’exercicis, planificant-los, marcant els objectius que vol aconseguir i els continguts que vol treballar i, per descomptat, que avalue el resultat.

Podem proposar diferents activitat segons la tècnica didàctica, els recursos materials, el tipus de resposta i el tipus de comunicació.