dimecres, 30 d’abril del 2014

Política lingüística i ensenyament

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d'embrancar-se,ineluctablement, en processos globals de normalització lingüística.
El paper de l'escola en els processos de normalització d'una llengua minoritzada és important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:
  • Difusió de la norma de la llengua minoritzada.
  • Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.
  • Normalització, tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de qué es nodreix.

No hi ha cap dubte, doncs, que l'escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d'un país
Al País Valencia, amb una situació ambígua pel que fa a l'ordenament jurídic en materia lingüística, una més que tímida política d'extensió de l'ús, i unes circumstàncies socials més aviats adverses,

L'escola infantil i primària s'ha convertit en motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, i la que ha aconseguit mantenir viva la flama de la llengua i de transmetre-la a les generacions més joves mitjangant l'esforg corporatiu més gran que han conegut els sistemes educatius del segle XX en el món occidental.
Lamentablement, la situació del valencià és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social.
Una llengua limitada als usos simbólics, instrumentalitzada partidàriament,relegada només a alguns aspectes de l'ensenyament, degradada en els mitjans de comunicació,discriminada per tot arreu i minoritzada en els espais urbans, ja té molts problemes per a subsistir. Hi ha que afegir que apareix dividida en els seus referents normatius.
Cal un projecte polític de futur que vertebre i done sentit a tots els esforços per tal d'assumir un canvi drastic en les competencies lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.

L'ensenyament i ús vehicular del valencià, dins el sistema educatiu, ve regulat per el Decret 79/1984, de 30 de juliol, l'Ordre d'1 de setembre de 1984 i l'Ordre del 31 de gener de 1987.El resultat va ser la reforma educativa dins un model d'educació bilingüe. Se va organitzar el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència (valencià i castellà). Els objectius del sistema educatiu valencià pel que fa al castellà i el valencià son el domini de les dues llengües en pla d'igualtat per part de tots els xiquets i les xiquetes prescindint de la llengua habitual en iniciar I'escolaritat.

Trenta anys després de l’aprovació de la LUEV només un 29% de l’alumnat rep l’ensenyamenten valencià, malgrat el creixement de la demanda. La demora a aconseguir els objectius és ara una clara oposició a la llengua. El valencià és de llei, i que la llei s’ha de complir.
Les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l’any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris.L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià, representa un 29% (PEV) del total de l’alumnat. Mentre que l’alumnat escolaritzat en programes d’incorporació progressiva (PIP) representa el 71%.

Creixement lentíssim
L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix però ho fa lentament. L’exempció a l’assignatura de valencià continua sent permesa.
Una bona part de l’alumnat de les zones castellanoparlants han passat tota la seua escolaritat obligatòria sense conéixer ni aprendre una de les dues llengües oficials. Aquesta situació no ha fet més que perpetuar la divisió existent entre valencians que són bilingües i valencians que són monolingües.

Fragmentació entre etapes educatives
Mentre que un 35,9%de l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, un 33,3% ho fa en primària, Però només un 27,3% pot continuar fent–ho en ESO. Un 18% en batxillerat en tindrà la sort i un 4,6%,en formació professional.

Fragmentació entre la xarxa pública i la privada
El 93,09% de l’alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un 6,32% ho fa en la privada concertada, i un 0’59% en la privada.

Fragmentació entre territoris
Pel que fa a l’alumnat, segons dades del curs 2010/11 de cada 10 alumnes escolaritzats en tot el sistema, 5 s’ubiquen a la demarcació de València, quasi 4 a la d’Alacant i només 1 a la de Castelló.