Notícies

Educació convocarà oposicions per a l'any vinent

S'adjudicaran al voltant de 8.000 places docents vacants al mes de juliol

Català ha demanat al Ministeri que eleve la taxa de reposició a un mínim del 50% de manera que els llocs podrien ascendir a uns 800

El ple del Consell va aprovar ahir l'Oferta Pública d'Ocupació de personal docent no universitari per a l'any 2014, en què es preveuen 116 noves places per als cossos de Mestres i Professors d'Ensenyament Secundari.

Les oposicions seran convocades el pròxim any 2015, complint d'esta manera amb el compromís amb els sindicats educatius de no fer el procés en 2014 per a acumular-lo] al pròxim any i que poguera ser més important.

En concret, l'oferta preveu 90 places vacants del Cos de Mestres i 26 del Cos de Professors d'Ensenyament Secundari. Aquesta Oferta Pública d'Ocupació es correspon amb el màxim de places que permet convocar la taxa de reposició d'efectius, que establix en un 10 per cent el percentatge de vacants produïdes a l'últim any que poden ser cobertes.

Al respecte, des de la Conselleria d'Educació s'ha assenyalat que la titular d'este departament, la consellera María José Català, ha sol·licitat al Ministeri d'Educació que s'eleve a partir de l'any que ve la taxa de reposició a un mínim del 50 per cent. En cas de veure satisfeta esta demanda, el nombre de llocs podria ascendir fins al voltant de 800, han calculat des de l'administració autonòmica.

La Conselleria també ha consultat al Ministeri la possibilitat que s'atenguen les demandes de reposició de personal de les universitats en el cas que superen el percentatge marcat fins ara, han puntualitzat a Europa Press des del departament de Campanar.

Amb la publicació de l'Oferta Pública d'Ocupació de personal docent, la Conselleria d'Educació pretén “donar major estabilitat a la plantilla docent, el que redundarà en una millora de la qualitat educativa, ja que els centres disposaran d'un major nombre de personal funcionari de carrera i els funcionaris de carrera podran optar a destinacions definitius”.

Alhora, els centres podran implantar i desenvolupar els seus programes de millora educativa i organitzativa amb totes les garanties, tenint en compte que el seu personal seguirà sent el mateix.

L'oferta també reserva un 7% de les vacants per a ser cobertes per personal amb discapacitat de grau igual o superior al 33%, a fi que, progressivament, s'arribe al 2% dels efectius totals del personal docent de la Generalitat.

El punt avui 

Trobades 2014: Arrancan las Trobades ‘más reivindicativas’

Escola califica de "intolerable" que la Educación "prevea eliminar de forma automática 70 unidades en valenciano en Infantil y Primaria" y llevará el recorte al TSJ

Las Trobades de 2014, que arrancarán este fin de semana y que serán "las más reivindicativas" de la trayectoria de Escola Valenciana, pondrán en primera línea la protesta contra el arreglo escolar diseñado por la Conselleria de Educación para el próximo curso. Para la entidad es "intolerable que esta planificación prevea eliminar de forma automática 70 unidades en valenciano en Infantil y Primaria" y, por eso, ha anunciado que interpondrá el próximo 7 de abril un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) para pedir su suspensión cautelar.

Así lo ha explicado el presidente del colectivo, Vicent Moreno, durante la presentación de lasTrobades, que en esta ocasión "serán 18 manifestaciones reivindicativas para defender la escuela en valenciano".

Este portavoz ha asegurado que, la entidad no pretendía llegar hasta los tribunales, pero lo ha justificado porque, a su juicio, es "intolerable que desde Educación hayan previsto eliminar de forma automática 70 unidades en valenciano y que otras 82 estén en peligro de desaparecer". Ha considerado que si el juez es "objetivo" aceptará la petición e invalidará la planificación escolar de Educación porque el arreglo escolar "hay que hacerlo" pero siempre "garantizando el mejor programa".

En este punto, ha advertido de que si se produce la situación en que un alumno se quede sin posibilidad de escolarización en valenciano acompañarán "a los padres a los tribunales".

En la misma línea, ha recalcado que la entidad "ha empezado a detectar casos de irregularidades promovidas desde la administración educativa en aquellas escuelas que tienen doble línea educativa y deben suprimir o la línea en valenciano o la línea en castellano, un contexto en el que se había establecido que sería el Consejo Escolar del centro el órgano que decidiría". "EL VALENCIANO TIENE COLOR POLÍTICO"

Moreno ha comentado que en muchas ocasiones se ha dicho que el valenciano "tiene color político" y, a su parecer, con las actuaciones de la Generalitat se "está notando mucho" que efectivamente "sí tienen color".

Es por ello que este años les Trobades se han configurado como "las más reivindicativas" en un conjunto de 18 jornadas que comienzan este fin de semana hasta el 15 de junio. Para Moreno, estas fiestas por la lengua son un ejemplo de "democracia participativa y una "defensa" de la escuela en valenciano.

El fin de semana del 5 y el 6 de abril se llevarán a cabo las siete primeras Trobades 2014. El sábado abrirá el ciclo la Marina Alta a Gata de Gorgos y el domingo se celebrarán seis encuentros más en Benicarló, Olocau, Vinalesa, Corbera, Alicante y La Romana.

Por su parte, la presidenta de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament en Valencià a la ciutat de València (Cappepv), Laura Font, ha criticado que no se les haya permitido celebrar la rueda de prensa en las instalaciones del centro CP Cervantes, por lo ha tenido que desarrollarse en la calle.

Asimismo, han denunciado que el Ayuntamiento de Valencia está poniendo "impedimentos" para la Trobada de la capital, que está programada para el 1 de junio en Ciutat Vella. "Aunque desde el pasado mes de diciembre la Cappepv presentó toda la documentación, desde el consistorio que dirige Rita Barberá se están poniendo obstáculos para organizar el acto en la Avenida Guillem de Castro, justo al lado del CP Cervantes", han reprochado desde la organización.

LEVANTE-EMV.COM 

DUES MIL PERSONES ES MANIFESTEN EN EL 81 ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ.

Han recorregut els carrers del centre en defensa de l'ensenyament en català i eixigint el retorn de RTVVV "en valencià, plural i independent"

Una estelada gegantina obria la marxa de la manifestació commemorativa dels 81 anys de la signatura a la nostra ciutat de les Normes deCastelló, l'acord ortogràfic que normalitzava el català al País Valencià i, amb ell, a tot el domini lingüístic. Darrere d'ella, una pancarta en favor de l'ensenyament en català, duta per representants del PSPV, Compromís, EUPV, ERPV, ACPV, Escola Valenciana i la Intersindical.

Al seu darrere, unes dues mil persones, amb molta presència de gent  jove, moltes de les quals vinculades a la Universitat Jaume I. Una pancarta de RTVV, duta per membres de la Comissió d'Empresa d'aquest ens, ha estat molt aplaudia. Grups de dolçainers, banderes de diferents organitzacions, l'habitual mapa gegantí dels Països Catalan que llueix l'esquerra independentista en aquesta mena de manifestacions...

La convocatòrai s'havia fet a la Farola, des d'on la manifestació ha recorregut els carrers Saragossa i Colom, fins arribar al cantó del carrer Cavallers, per on ha girat, buscant la Casa de les Normes. Hi s'ha aturat, per permetre que el cantador d'estil Pep Martí interpretarà diferents peces i albades al.lusives a les Normes i a l'ús del valencià, rematades per una primera interpretació de la Muixeranga.

L'acte ha acabat a la propera plaça de les Aules, on primer ha intervingut Vicent Mifsud, en nom dels treballadors i treballadores de RTVV, en un discurs que ha finalitzat amb la solemne promesa que "Ràdio Televisió Valenciana tornarà; i ho farà en valencià, lliure i independent!". A continuació, la mestra jubilada Rosa Garcia i l'estudiant de magisteri Sandra Leiva, com a símbol de dues generacions d'ensenyants, han llegit el manifest de la plataforma Castelló per la Llengua., finalitzant amb una nova Muixeranga.

VilaWeb Castelló de la Plana

Estudiar en castellano en la UOC cuesta el triple que hacerlo en catalán

La Generalitat subvenciona a este campus privado para igualar a las públicas

Francisco Castro acabó hace tres años la carrera de Derecho en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Vive en el Puerto de Santa María (Cádiz), así que se matriculó en la modalidad de lengua castellana. Antes de acabar la titulación se enteró que estaba pagando el triple de sus compañeros que estudian en catalán. Francisco alaba el método educativo de la UOC, pero critica esta política de precios. “Me parece injusto. No todos podemos hacer los estudios en catalán”, lamenta.

Por ejemplo, estudiar Psicología —240 créditos, la carrera más elegida por los alumnos—, cuesta un mínimo de 4.850 euros si se elige en catalán y 14.500 en castellano, ya que el precio por crédito es de 20,22 y 60,32 euros respectivamente. Pero adicionalmente los alumnos acostumbran a pagar por los materiales impresos, también un 30% más costosos en castellano. Si se repite asignatura, el sobrecoste es del 55% y si se convalidan materias, un 30% más.

La UOC, que nació hace dos décadas, cuenta con unos 53.000 estudiantes, de los cuales casi 36.000 estudian grados y el resto, posgrados o másteres. De estos 36.000 alumnos, un 11% están matriculados en la opción castellana. El vicerrector de Docencia de la UOC, Carles Sigalés, se remite al origen del campus para explicar esta diferencia de importes. “La UOC se creó para llenar el hueco inexistente hace 20 años: no había enseñanza de catalán a distancia. Se intentó hacer un convenio con la Uned —la universidad no presencial subvencionada por el Gobierno central— para que se impartieran títulos en catalán, pero las negociaciones no prosperaron y la Generalitat creó su propio campus online”.

Lluís Jofre, director general de Universidades, explica que la Universitat Oberta recibe anualmente una subvención pública “para cubrir una parte de los gastos corrientes y de funcionamiento, así como una parte de sus inversiones, como el campus virtual y la elaboración de los materiales educativos”. Este año, la UOC ha percibido 29 millones de euros de fondos públicos, lo que supone alrededor del 30% de su presupuesto.

Esto implica que la Generalitat subvenciona los estudios impartidos en catalán y permite a la UOC fijar el mismo importe por crédito que las universidades públicas, aunque al final la factura que recibe el estudiante es más elevada por las tasas de gestión y material. De hecho, Sigalés admite que la fórmula de la UOC es “extraña”. Es una fundación privada, pero funciona como una pública en cuanto a los precios y el hecho de no poder acabar el ejercicio en números rojos.

“Cuando decidimos ampliar fronteras, la Generalitat nos dijo que no nos subvencionaría esta modalidad porque iba más allá de su ámbito territorial”, tercia el vicerrector, quien asegura que han intentado buscar subvenciones del Estado u otras comunidades para abaratar los estudios en castellano, pero no lo han conseguido. Sigalés rechaza que el doble nivel de precios sea discriminatorio y recuerda que un alumno que desee estudiar en castellano puede hacerlo en el campus de la Uned, más económico que la UOC por la subvención pública estatal. En esta universidad, el precio por crédito del grado de Psicología está en 33,52 euros, así que toda la carrera, sin contar tasas, sale por 8.000 euros.

La diferencia de precios es ampliamente conocida por los alumnos de la UOC y por las redes sociales circula algún que otro consejo para ahorrarse un buen pellizco. “Te puedes matricular en catalán y después buscar los materiales en castellano, hay tráfico de materiales por la red. Algunos de mis compañeros lo hicieron, pero yo no me sentía seguro para estudiar en catalán”, explica Castro.

Quien sí lo ha hecho es Carlos Santiago, que estudia Informática. Reside en Barcelona desde hace tres años, pero es natural de Madrid y trabaja en una multinacional en inglés. Su dominio del catalán es limitado, pero a pesar de ello se matriculó en este idioma en la UOC por el precio. “Me bajo los apuntes en castellano de una web alternativa y puedo hacer los exámenes en castellano”, admite. Santiago ve bien esta diferencia de precios y lo mira con otra perspectiva. “Yo me aprovecho de ello porque pago el importe subvencionado. Pero la cuestión no es que el castellano sea más caro, porque realmente está al mismo nivel que el de otras privadas. Es el catalán que es más barato por la subvención”, remacha.

El país IVANNA VALLESPÍN 

La plataforma Castelló per la Llengua presenta els actes de commemoració dels 81 anys de les Normes de Castelló

  

Els actes culminaran amb una manifestació a Castelló de la Plana el 21 de desembre amb el lema “Per un País de tots: escola valenciana, pública i de qualitat”

La Sala d’actes de l’Institut Ribalta de Castelló ha acollit avui la presentació dels actes commemoratius dels 81 anys de les “Normes de Castelló” organitzats per la plataforma Castelló per la Llengua, que aplega una vintena de partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions culturals de la ciutat. Per tercer any consecutiu, les entitats reivindicaran les “Normes del 32” com a símbol del treball per la plena normalitat per a la llengua dels valencians.

L’acte ha començat amb la intervenció d’Avel·lí Flors, que en nom de Castelló per la Llengua ha volgut recordar que “vivim un context de constants atacs i intents de minorització de la llengua”, amb la LOMCE o la voluntat del PP de tancar RTVV com a principals exponents. “Les entitats convocants volem posar sobre la taula una proposta integradora de País, amb el valencià com a llengua comuna i de cohesió social” i ha remarcat la importància de defensar l’escola pública, de qualitat i en valencià per a l’assoliment d’aquest objectiu. Les reivindicacions de la commemoració es recullen en una “Crida a la mobilització” a la qual s’aniran recollint adhesions durant la campanya.

Tot seguit ha presentat els actes, que començaran amb dues taules rodones sobre les amenaces a la llengua al País Valencià i a la resta de territoris de parla catalana i una conferència sobre les Normes Ortogràfiques de l’IEC en el centenari de la seua aprovació i sobre el paper de Lluís Revest, mort ara fa 50 anys, en l’acord de les Normes de Castelló. Una altra de les apostes serà la mobilització i la visibilització de la lluita per la llengua, amb una jornada farcida d’activitats el 21 de desembre, amb fira d’entitats i activitats infantils, dinar i manifestació. Finalment, la tercera pota de la commemoració la conformen les activitats musicals, que duran Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Miquel Gil i el seu espectacle Nus al Paranimf de l’UJI el 20 de desembre, i el concert amb Pepet i Marieta i Agraviats que clourà els actes el 21 de desembre a la nit.

Ha pres la paraula a continuació Vicent Pitarch, sociolingüista i delegat a Castelló de l’IEC, que en la xerrada “L’escola valenciana, fonament de democràcia” ha volgut reivindicar l'aposta per l'escola en català, pública, participativa, inclusiva i renovadora que representa el projecte de l'escola valenciana. Després d'un repàs a la història d'aquest projecte, ha denunciat amb contundència la LOMCE, que s'hi situa a les antípodes. Ha aprofitat els últims minuts de la seua intervenció per a recordar la figura de Lluís Revest, personatge clau en l'acord de les Normes de Castelló i del qual es compleixen 50 anys de la mort.

Finalment, des de la taula s’ha animat el públic assistent a participar de les dues activitats programades per la plataforma per a aquest cap de setmana: el Vermut Literari amb Isabel-Clara Simó dissabte 23 al migdia i l’espectacle Veus Femenines per la Llengua, de La Rabera Eclèctica Teatre, el mateix dissabte a les 19h.

Castelló per la Llengua 

Suècia es compromet a preservar les seves llengües minoritàries

El Govern suec va reafirmar el seu compromís amb les llengües minoritzades del país, amb una partida de 70 milions de corones per extremar la protecció de la llengua finesa, del meänkieli, el jiddish, el romani i els dialectes sámi, les principals llengües parlades al país, a més del suec. El ministre d'Integració, Nyamko Sabuni, va afirmar també que qualsevol ciutadà té el dret a comunicar amb els escriptoris governamentals en finès i sámi, a més de la llengua sueca.

Ice News

Educación rechaza escolarizar a dos niños de Benitatxell en valenciano

La Generalitat ha cerrado la única unidad de tres años en esta lengua existente en el pueblo

La consejería replica que oferta cinco plazas en esta lengua en un aula mixta de cuatro años

Dos familias de Poble Nou de Benitatxell (Alicante) amagan con no matricular a sus hijos si la Consejería de Educación cierra la línea en valenciano que hasta este curso tenía el colegio público de Infantil y Primaria (CEIP) Santa María Magdalena. Así lo ha hecho saber Escola Valenciana, que ha puesto a su disposición sus servicios jurídicos y lo ha denunciado públicamente como un caso de "discriminación lingüística".

Hasta ahora el centro contaba con doble línea educativa, en valenciano y castellano. Con el arreglo escolar para el próximo curso, la Generalitat ha suprimido la unidad de Infantil de tres años, con lo cual, subraya Escola Valenciana, "la población se queda sin oferta de enseñanza plurilingüe en valenciano".

La plataforma cívica informa de que en el proceso de admisión en curso, tres familias han solicitado enseñanza en valenciano para cero plazas ofertadas tras la supresión, mientras que quince familias han pedido enseñanza en castellano para 30 plazas.

La Consejería de Educación ha salido al paso con el argumento de que, para el próximo curso, en este colegio alicantino "solo se ha podido formar una unidad de tres años porque únicamente se han recibido 17 solicitudes" y "ninguna de ellas" en valenciano como primera opción.  La consejería ha decidido ofertar cinco plazas en esta lengua que se integrarían en un aula mixta de castellano y valenciano con alumnos de 4 años

Escola asimila el caso de este colegio de la Marina al del Pare Català en Valencia, aunque en sentido inverso. Recuerda que el próximo curso Educación ofrece en este colegio de Benimaclet tres unidades en valenciano para 54 familias y una cuarta unidad en castellano para cuatro familias que han solicitado esta opción en el centro. Con una diferencia: "En Valencia ciudad  hay una amplia oferta de enseñanza en castellano y en Poble Nou de Benitatxell ha desaparecido la oferta de enseñanza en valenciano y las familias no tienen otros centros donde puedan escoger este programa" lingüístico.  

Uno de los padres de las tres familias afectadas de Poble Nou de Benitatxell, que pide no se diga su nombre, ha confirmado la decisión de no escolarizar a su hijo de tres años si la consejería no "rectifica y les ofrece la opción lingüística" solicitada en el impreso de matriculación.  Señala que desde el centro les han ofrecido "la opción de matricular a su hijo en la clase de cuatro años en valenciano, pero no" consideran ésta "una opción pedagógica válida" y , más aún, cuando son conocedores de la solución adoptada para el CEIP Pare Català de Valencia.

"Nos alegara que se haya encontrado esa solución para el Pare Català", asegura este padre alicantino y "pedimos igualdad de trato y que se nos aplique la misma solución, no queremos ser ciudadanos de segunda". Están dispuestos "a llegar a los tribunales si es preciso para exigir que nuestros derechos sean respetados". 

Esta misma semana les dos familias presentan una instancia a la Consejería de Educación, informa Escola Valenciana, para abrir un procedimiento administrativo y, paralelamente, un documento a la sección quinta del Tribunal Superior de Justicia valenciano que "complementa el procedimiento contencioso-administrativo presentado hace unos meses por la entidad cívica, y por el que se solicita la suspensión cautelar del arreglo escolar para el próximo curso". 

El país  J.M.J

INFORME DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

La llengua catalana guanya mig milió de parlants en set anys

Hi ha gairebé 10 milions de catalanoparlants i prop de 13 milions l'entenen

Un estudi de l'IEC dóna el crit d'alarma pel «clar retrocés» al País Valencià

JOSEP SAURÍ
BARCELONA

El català es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les 100 més parlades al món, al nivell, per exemple, del txec, el suec i l'hongarès. Els prop de 10 milions de catalanoparlants i tres milions de persones més que l'entenen porten a aquesta conclusió els autors de l'Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010) de la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Segons dades del període 2008-10, els catalanoparlants voregen el 70% de la població dels territoris on es parla català, i són mig milió més (amb un augment de gairebé el 6%) respecte a les dades del 2003-04. Els que entenen aquesta llengua són així mateix 1,7 milions més que llavors i superen el 90% de la població, malgrat l'impacte dels fluxos migratoris que l'han elevat fins en un 20% en l'última dècada. I la xifra de les persones que l'escriuen arriba fins als 6,7 milions, prop de la meitat dels habitants d'aquests territoris.

FACTORS SOCIOPOLÍTICS / Encara que els números absoluts creixen, no passa el mateix amb els percentuals, principalment per l'efecte de la immigració, tot i que l'informe també atribueix una considerable influència al context sociopolític, en especial al País Valencià. Per territoris, parlen la llengua tres quartes parts dels catalans, dos terços dels balears i només poc més de la meitat (54,3%) dels valencians, 4 punts menys que el 2004 i 13 menys que el 1989.

Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat i coordinador de l'informe amb Natxo Sorolla, conclou que «en els territoris on la conjuntura política s'ha mostrat favorable a la llengua, com Andorra, Catalunya i les Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del català». Ja són un de cada quatre (25,6%) els valencians que no l'entenen, 7 punts més que el 2004 i 21 més que el 1989.

L'informe de l'IEC carrega així mateix contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, «una involució en tota regla», i les del Suprem sobre l'ús del castellà en l'ensenyament. Destaca també l'«esforç especial en l'atenció educativa de la diversitat creixent» com la clau per a l'evolució favorable dels coneixements lingüístics, tant en català com en castellà. Pel que fa a l'oferta i el consum de mitjans de comunicació i productes culturals, segueix reflectint una «forta minorització» del català, amb l'excepció d'internet, on la llengua «guanya visibilitat de forma sostinguda».

El periódico