Bilingüisme

Parlem de bilingüisme quan hi ha en contacte dues llengües, però si hi ha en contacte més ja podem dir que estem front al poliglotisme. Encara que el bilingüisme és un concepte polisèmic ja que s'entén com la possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però aquesta és una situació utòpica. Hi ha diferents classes de bilingüisme:

1. Bilingüisme individual es la capacitat d'una persona d'utilitzar dues llengües. Es parla de bilingüisme en casos tan distints com:

• Segons el grau d'ús de la llengua. Podien ser passius, que la comprèn però no la parla, o actius, que l'entén i també la parla.
• Segons el grau de domini de les llengües. Poden ser simètrics, on totes es coneixen igual, o asimètric que es dóna si alguna es domina més que les altres.
• Segons la motivació psicològica. Pot ser instrumental, quan es necessària per al treball, o integratiu com es el cas dels immigrants.

2. Bilingüisme social es dóna quan l'ús de dues llengües afecta a col·lectius. A més els usos d'aquestes llengües s'alternen segons la situació del parlant. Ara bé, el bilingüisme social sempre amaga una situació de desigualtat, ja que no es natural que un col·lectiu de persones, com per exemple un poble, tenir dues llengües. Açò ocorre per la necessitat que es crea per la política.

3. Bilingüisme territorial. Es dóna quan un espai determinat es divideix en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia. Aquest bilingüisme l'estudia la geografia lingüística i no la sociolingüística. Es el cas del País Valencià que en algunes comarques son catalanoparlants i en unes altres castellanoparlants.