El monolingüisme

Hui començaré parlant del monolingüisme i més endavant aprofundiré en el bilingüisme, la diglòssia i la substitució lingüística i la normalització lingüística.

El monolingüisme podem definir-ho com l’ús d’una única llengua per part d’un individu o població ja que tenen la necessitat de comunicar-se. Però dins d'un mateix territori es pot parlar més d'una llengua, per la qual cosa podem dir que el monolingüisme és una situació estranya ja que el normal és que existeixi el plurilingüisme. Distingim dins del monolingüisme l'individual i el social.

• El monolingüisme individual es produeix quan una persona usa una sola llengua per a parlar de forma habitual.
• El monolingüisme social, que té lloc quan una societat usa només una llengua en un determinat context.

Per a terminar parlaré de la diferència entre llengua minoritària i llengua minoritzada.

La llengua minoritària es dona quan el nombre de les persones que la parlen es molt reduït i la llengua minoritzada, es dóna en llocs on una llengua és més important i minoritzen a altra llengua. Encara que molta gent pensi que signifiquen el mateix, podem veure com no és així. En moltes ocasions existeix una minorització d'una llengua respecte a una altra com és el cas del català.